Definify.com
Definition 2025
appensurus
appensurus
Latin
Participle
appensūrus m (feminine appensūra, neuter appensūrum); first/second declension
- about to suspend
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | appensūrus | appensūra | appensūrum | appensūrī | appensūrae | appensūra | |
| genitive | appensūrī | appensūrae | appensūrī | appensūrōrum | appensūrārum | appensūrōrum | |
| dative | appensūrō | appensūrō | appensūrīs | ||||
| accusative | appensūrum | appensūram | appensūrum | appensūrōs | appensūrās | appensūra | |
| ablative | appensūrō | appensūrā | appensūrō | appensūrīs | |||
| vocative | appensūre | appensūra | appensūrum | appensūrī | appensūrae | appensūra | |