Definify.com
Definition 2025
apprensurus
apprensurus
Latin
Participle
apprensūrus m (feminine apprensūra, neuter apprensūrum); first/second declension
- Alternative form of apprehensurus
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | apprensūrus | apprensūra | apprensūrum | apprensūrī | apprensūrae | apprensūra | |
| genitive | apprensūrī | apprensūrae | apprensūrī | apprensūrōrum | apprensūrārum | apprensūrōrum | |
| dative | apprensūrō | apprensūrō | apprensūrīs | ||||
| accusative | apprensūrum | apprensūram | apprensūrum | apprensūrōs | apprensūrās | apprensūra | |
| ablative | apprensūrō | apprensūrā | apprensūrō | apprensūrīs | |||
| vocative | apprensūre | apprensūra | apprensūrum | apprensūrī | apprensūrae | apprensūra | |