Definify.com
Definition 2025
collidens
collidens
Latin
Participle
collīdēns m, f, n (genitive collīdentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | collīdēns | collīdentēs | collīdentia | ||
| genitive | collīdentis | collīdentium | |||
| dative | collīdentī | collīdentibus | |||
| accusative | collīdentem | collīdēns | collīdentēs | collīdentia | |
| ablative | collīdente, collīdentī1 | collīdentibus | |||
| vocative | collīdēns | collīdentēs | collīdentia | ||
1When used purely as an adjective.