Definify.com
Definition 2025
consolans
consolans
Latin
Participle
cōnsōlāns m, f, n (genitive cōnsōlantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | cōnsōlāns | cōnsōlantēs | cōnsōlantia | ||
| genitive | cōnsōlantis | cōnsōlantium | |||
| dative | cōnsōlantī | cōnsōlantibus | |||
| accusative | cōnsōlantem | cōnsōlāns | cōnsōlantēs | cōnsōlantia | |
| ablative | cōnsōlante, cōnsōlantī1 | cōnsōlantibus | |||
| vocative | cōnsōlāns | cōnsōlantēs | cōnsōlantia | ||
1When used purely as an adjective.