Definify.com
Definition 2025
cwacian
cwacian
Old English
Verb
cwacian
- to quake
 
Conjugation
Conjugation of cwacian (weak class 2)
| infinitive | cwacian | tō cwacianne | 
|---|---|---|
| indicative | present | past | 
| 1st-person singular |  cwacie cwaciġe  | 
cwacode | 
| 2nd-person singular | cwacast | cwacodest | 
| 3rd-person singular | cwacaþ | cwacode | 
| plural |  cwaciaþ cwaciġaþ  | 
cwacodon | 
| subjunctive | present | past | 
| singular |  cwacie cwaciġe  | 
cwacode | 
| plural |  cwacien cwaciġen  | 
cwacoden | 
| imperative | ||
| singular | cwaca | |
| plural |  cwaciaþ cwaciġaþ  | 
|
| participle | present | past | 
|  cwaciende cwaciġende  | 
(ġe)cwacod | |
Descendants
- English: quake