Definify.com
Definition 2025
desinens
desinens
Latin
Participle
dēsinēns m, f, n (genitive dēsinentis); third declension
Declension
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dēsinēns | dēsinentēs | dēsinentia | ||
| genitive | dēsinentis | dēsinentium | |||
| dative | dēsinentī | dēsinentibus | |||
| accusative | dēsinentem | dēsinēns | dēsinentēs | dēsinentia | |
| ablative | dēsinente, dēsinentī1 | dēsinentibus | |||
| vocative | dēsinēns | dēsinentēs | dēsinentia | ||
1When used purely as an adjective.