Definify.com
Definition 2025
detestans
detestans
Latin
Participle
dētestāns m, f, n (genitive dētestantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dētestāns | dētestantēs | dētestantia | ||
| genitive | dētestantis | dētestantium | |||
| dative | dētestantī | dētestantibus | |||
| accusative | dētestantem | dētestāns | dētestantēs | dētestantia | |
| ablative | dētestante, dētestantī1 | dētestantibus | |||
| vocative | dētestāns | dētestantēs | dētestantia | ||
1When used purely as an adjective.