Definify.com
Definition 2025
discernens
discernens
Latin
Participle
discernēns m, f, n (genitive discernentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | discernēns | discernentēs | discernentia | ||
| genitive | discernentis | discernentium | |||
| dative | discernentī | discernentibus | |||
| accusative | discernentem | discernēns | discernentēs | discernentia | |
| ablative | discernente, discernentī1 | discernentibus | |||
| vocative | discernēns | discernentēs | discernentia | ||
1When used purely as an adjective.