Definify.com
Definition 2025
disseminans
disseminans
Latin
Participle
dissēmināns m, f, n (genitive dissēminantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dissēmināns | dissēminantēs | dissēminantia | ||
| genitive | dissēminantis | dissēminantium | |||
| dative | dissēminantī | dissēminantibus | |||
| accusative | dissēminantem | dissēmināns | dissēminantēs | dissēminantia | |
| ablative | dissēminante, dissēminantī1 | dissēminantibus | |||
| vocative | dissēmināns | dissēminantēs | dissēminantia | ||
1When used purely as an adjective.