Definify.com
Definition 2025
disserturus
disserturus
Latin
Participle
dissertūrus m (feminine dissertūra, neuter dissertūrum); first/second declension
- about to dispose
 
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | dissertūrus | dissertūra | dissertūrum | dissertūrī | dissertūrae | dissertūra | |
| genitive | dissertūrī | dissertūrae | dissertūrī | dissertūrōrum | dissertūrārum | dissertūrōrum | |
| dative | dissertūrō | dissertūrō | dissertūrīs | ||||
| accusative | dissertūrum | dissertūram | dissertūrum | dissertūrōs | dissertūrās | dissertūra | |
| ablative | dissertūrō | dissertūrā | dissertūrō | dissertūrīs | |||
| vocative | dissertūre | dissertūra | dissertūrum | dissertūrī | dissertūrae | dissertūra | |