Definify.com
Definition 2025
dissidendus
dissidendus
Latin
Participle
dissidendus m (feminine dissidenda, neuter dissidendum); first/second declension
- which is to be divided
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | dissidendus | dissidenda | dissidendum | dissidendī | dissidendae | dissidenda | |
| genitive | dissidendī | dissidendae | dissidendī | dissidendōrum | dissidendārum | dissidendōrum | |
| dative | dissidendō | dissidendō | dissidendīs | ||||
| accusative | dissidendum | dissidendam | dissidendum | dissidendōs | dissidendās | dissidenda | |
| ablative | dissidendō | dissidendā | dissidendō | dissidendīs | |||
| vocative | dissidende | dissidenda | dissidendum | dissidendī | dissidendae | dissidenda | |