Definify.com
Definition 2025
dissidens
dissidens
Latin
Participle
dissidēns m, f, n (genitive dissidentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dissidēns | dissidentēs | dissidentia | ||
| genitive | dissidentis | dissidentium | |||
| dative | dissidentī | dissidentibus | |||
| accusative | dissidentem | dissidēns | dissidentēs | dissidentia | |
| ablative | dissidente, dissidentī1 | dissidentibus | |||
| vocative | dissidēns | dissidentēs | dissidentia | ||
1When used purely as an adjective.