Definify.com
Definition 2025
dissociar
dissociar
Catalan
Verb
dissociar (first-person singular present dissocio, past participle dissociat)
- to dissociate
Conjugation
As cantar, except that the i in the endings of the present subjunctive takes a diaresis (dissociï etc.), as well as the corresponding forms (third person) of the imperative.
Conjugation of dissociar (first conjugation)
| infinitive | dissociar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | dissociant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | dissociat | dissociada | |||||
| plural | dissociats | dissociades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | dissocio | dissocies | dissocia | dissociem | dissocieu | dissocien | |
| imperfect | dissociava | dissociaves | dissociava | dissociàvem | dissociàveu | dissociaven | |
| future | dissociaré | dissociaràs | dissociarà | dissociarem | dissociareu | dissociaran | |
| preterite | dissocií | dissociares | dissocià | dissociàrem | dissociàreu | dissociaren | |
| conditional | dissociaria | dissociaries | dissociaria | dissociaríem | dissociaríeu | dissociarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | dissociï | dissociïs | dissociï | dissociem | dissocieu | dissociïn | |
| imperfect | dissociés | dissociessis | dissociés | dissociéssim | dissociéssiu | dissociessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | dissocia | dissociï | dissociem | dissocieu | dissociïn | ||