Definify.com
Definition 2025
edocendus
edocendus
Latin
Participle
ēdocendus m (feminine ēdocenda, neuter ēdocendum); first/second declension
- which is to be taught or instructed
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | ēdocendus | ēdocenda | ēdocendum | ēdocendī | ēdocendae | ēdocenda | |
| genitive | ēdocendī | ēdocendae | ēdocendī | ēdocendōrum | ēdocendārum | ēdocendōrum | |
| dative | ēdocendō | ēdocendō | ēdocendīs | ||||
| accusative | ēdocendum | ēdocendam | ēdocendum | ēdocendōs | ēdocendās | ēdocenda | |
| ablative | ēdocendō | ēdocendā | ēdocendō | ēdocendīs | |||
| vocative | ēdocende | ēdocenda | ēdocendum | ēdocendī | ēdocendae | ēdocenda | |