Definify.com
Definition 2025
encallar
encallar
Catalan
Verb
encallar (first-person singular present encallo, past participle encallat)
Conjugation
Conjugation of encallar (first conjugation)
| infinitive | encallar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | encallant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | encallat | encallada | |||||
| plural | encallats | encallades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | encallo | encalles | encalla | encallem | encalleu | encallen | |
| imperfect | encallava | encallaves | encallava | encallàvem | encallàveu | encallaven | |
| future | encallaré | encallaràs | encallarà | encallarem | encallareu | encallaran | |
| preterite | encallí | encallares | encallà | encallàrem | encallàreu | encallaren | |
| conditional | encallaria | encallaries | encallaria | encallaríem | encallaríeu | encallarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | encalli | encallis | encalli | encallem | encalleu | encallin | |
| imperfect | encallés | encallessis | encallés | encalléssim | encalléssiu | encallessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | encalla | encalli | encallem | encalleu | encallin | ||
Derived terms
Spanish
Etymology
From calle.
Verb
encallar (first-person singular present encallo, first-person singular preterite encallé, past participle encallado)
- to run aground
Conjugation
1Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.