Definify.com
Definition 2024
esclatar
esclatar
Catalan
Verb
esclatar
- to burst, toexplode making a loud noise and discharging fragments
- (of a tempest) to start
- (of a flower) to bloom
- (mentaphoric) to explode, to lose one's temper
Conjugation
Conjugation of esclatar (first conjugation)
infinitive | esclatar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | esclatant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | esclatat | esclatada | |||||
plural | esclatats | esclatades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | esclato | esclates | esclata | esclatem | esclateu | esclaten | |
imperfect | esclatava | esclataves | esclatava | esclatàvem | esclatàveu | esclataven | |
future | esclataré | esclataràs | esclatarà | esclatarem | esclatareu | esclataran | |
preterite | esclatí | esclatares | esclatà | esclatàrem | esclatàreu | esclataren | |
conditional | esclataria | esclataries | esclataria | esclataríem | esclataríeu | esclatarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | esclati | esclatis | esclati | esclatem | esclateu | esclatin | |
imperfect | esclatés | esclatessis | esclatés | esclatéssim | esclatéssiu | esclatessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | esclata | esclati | esclatem | esclateu | esclatin |