Definify.com

Definition 2024

esdevenir

esdevenir

Catalan

Verb

esdevenir ‎(first-person singular present esdevinc, past participle esdevingut)

to become, to turn into

Conjugation

Conjugation of esdevenir (second conjugation with velar infix, type tenir)

person		singular			plural
infinitive			esdevenir
present participle			esdevenint
past participle				masculine		feminine
		singular		esdevingut		esdevinguda
		plural		esdevinguts		esdevingudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esdevinc	esdevens	esdevé	esdevenim	esdeveniu	esdevenen
	imperfect	esdevenia	esdevenies	esdevenia	esdeveníem	esdeveníeu	esdevenien
	future	esdevindré	esdevindràs	esdevindrà	esdevindrem	esdevindreu	esdevindran
	preterite	esdevinguí	esdevingueres	esdevingué	esdevinguérem	esdevinguéreu	esdevingueren
	conditional	esdevindria	esdevindries	esdevindria	esdevindríem	esdevindríeu	esdevindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esdevingui	esdevinguis	esdevingui	esdevinguem	esdevingueu	esdevinguin
	imperfect	esdevingués	esdevinguessis	esdevingués	esdevinguéssim	esdevinguéssiu	esdevinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esdevén	esdevingui	esdevinguem	esdeveniu	esdevinguin

Derived terms

esdevenir-se