Definify.com
Definition 2025
excantandus
excantandus
Latin
Participle
excantandus m (feminine excantanda, neuter excantandum); first/second declension
- which is to be enchanted
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | excantandus | excantanda | excantandum | excantandī | excantandae | excantanda | |
| genitive | excantandī | excantandae | excantandī | excantandōrum | excantandārum | excantandōrum | |
| dative | excantandō | excantandō | excantandīs | ||||
| accusative | excantandum | excantandam | excantandum | excantandōs | excantandās | excantanda | |
| ablative | excantandō | excantandā | excantandō | excantandīs | |||
| vocative | excantande | excantanda | excantandum | excantandī | excantandae | excantanda | |