Definify.com
Definition 2025
excusar
excusar
Catalan
Verb
excusar (first-person singular present excuso, past participle excusat)
- to excuse
Conjugation
Conjugation of excusar (first conjugation)
| infinitive | excusar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | excusant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | excusat | excusada | |||||
| plural | excusats | excusades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | excuso | excuses | excusa | excusem | excuseu | excusen | |
| imperfect | excusava | excusaves | excusava | excusàvem | excusàveu | excusaven | |
| future | excusaré | excusaràs | excusarà | excusarem | excusareu | excusaran | |
| preterite | excusí | excusares | excusà | excusàrem | excusàreu | excusaren | |
| conditional | excusaria | excusaries | excusaria | excusaríem | excusaríeu | excusarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | excusi | excusis | excusi | excusem | excuseu | excusin | |
| imperfect | excusés | excusessis | excusés | excuséssim | excuséssiu | excusessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | excusa | excusi | excusem | excuseu | excusin | ||
Related terms
External links
- “excusar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
Spanish
Etymology
From Latin excūsāre, present active infinitive of excūsō.
Verb
excusar (first-person singular present excuso, first-person singular preterite excusé, past participle excusado)
- to excuse
Conjugation
1Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.
Related terms
External links
- “excusar” in Diccionario de la lengua española, Vigésima segunda edición, Real Academia Española, 2001.