Definify.com
Definition 2025
intercessurus
intercessurus
Latin
Participle
intercessūrus m (feminine intercessūra, neuter intercessūrum); first/second declension
- about to intervene
Inflection
First/second declension.
Number | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
nominative | intercessūrus | intercessūra | intercessūrum | intercessūrī | intercessūrae | intercessūra | |
genitive | intercessūrī | intercessūrae | intercessūrī | intercessūrōrum | intercessūrārum | intercessūrōrum | |
dative | intercessūrō | intercessūrō | intercessūrīs | ||||
accusative | intercessūrum | intercessūram | intercessūrum | intercessūrōs | intercessūrās | intercessūra | |
ablative | intercessūrō | intercessūrā | intercessūrō | intercessūrīs | |||
vocative | intercessūre | intercessūra | intercessūrum | intercessūrī | intercessūrae | intercessūra |