Definify.com
Definition 2025
obsignandus
obsignandus
Latin
Participle
obsignandus m (feminine obsignanda, neuter obsignandum); first/second declension
- which is to be sealed
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | obsignandus | obsignanda | obsignandum | obsignandī | obsignandae | obsignanda | |
| genitive | obsignandī | obsignandae | obsignandī | obsignandōrum | obsignandārum | obsignandōrum | |
| dative | obsignandō | obsignandō | obsignandīs | ||||
| accusative | obsignandum | obsignandam | obsignandum | obsignandōs | obsignandās | obsignanda | |
| ablative | obsignandō | obsignandā | obsignandō | obsignandīs | |||
| vocative | obsignande | obsignanda | obsignandum | obsignandī | obsignandae | obsignanda | |