Definify.com
Definition 2025
permansurus
permansurus
Latin
Participle
permansūrus m (feminine permansūra, neuter permansūrum); first/second declension
- about to endure
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | permansūrus | permansūra | permansūrum | permansūrī | permansūrae | permansūra | |
| genitive | permansūrī | permansūrae | permansūrī | permansūrōrum | permansūrārum | permansūrōrum | |
| dative | permansūrō | permansūrō | permansūrīs | ||||
| accusative | permansūrum | permansūram | permansūrum | permansūrōs | permansūrās | permansūra | |
| ablative | permansūrō | permansūrā | permansūrō | permansūrīs | |||
| vocative | permansūre | permansūra | permansūrum | permansūrī | permansūrae | permansūra | |