Definify.com
Definition 2025
praecidens
praecidens
Latin
Participle
praecīdēns m, f, n (genitive praecīdentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | praecīdēns | praecīdentēs | praecīdentia | ||
| genitive | praecīdentis | praecīdentium | |||
| dative | praecīdentī | praecīdentibus | |||
| accusative | praecīdentem | praecīdēns | praecīdentēs | praecīdentia | |
| ablative | praecīdentī | praecīdentibus | |||
| vocative | praecīdēns | praecīdentēs | praecīdentia | ||