Definify.com
Definition 2025
prodicens
prodicens
Latin
Participle
prōdīcēns m, f, n (genitive prōdīcentis); third declension
- defering
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | prōdīcēns | prōdīcentēs | prōdīcentia | ||
| genitive | prōdīcentis | prōdīcentium | |||
| dative | prōdīcentī | prōdīcentibus | |||
| accusative | prōdīcentem | prōdīcēns | prōdīcentēs | prōdīcentia | |
| ablative | prōdīcente, prōdīcentī1 | prōdīcentibus | |||
| vocative | prōdīcēns | prōdīcentēs | prōdīcentia | ||
1When used purely as an adjective.