Definify.com
Definition 2025
slafan
slafan
Old High German
Verb
slāfan
- to sleep
Conjugation
Conjugation of slāfan (strong class 7)
| infinitive | slāfan | |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st person singular | slāfu | sliaf |
| 2nd person singular | slāfis | sliafi |
| 3rd person singular | slāfit | sliaf |
| 1st person plural | slāfem, slāfemes | sliafum, sliafumes |
| 2nd person plural | slāfet | sliafut |
| 3rd person plural | slāfant | sliafun |
| subjunctive | present | past |
| 1st person singular | slāfe | sliafi |
| 2nd person singular | slāfes | sliafis |
| 3rd person singular | slāfe | sliafi |
| 1st person plural | slāfem, slāfemes | sliafim, sliafimes |
| 2nd person plural | slāfet | sliafit |
| 3rd person plural | slāfen | sliafin |
| imperative | present | |
| singular | slāf | |
| plural | slāfet | |
| participle | present | past |
| slāfanti | gislāfan | |
Descendants
Volapük
Noun
slafan (plural slafans)
- (fe/male) slave
Declension
declension of slafan
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | slafan | slafans |
| genitive | slafana | slafanas |
| dative | slafane | slafanes |
| accusative | slafani | slafanis |
| predicative | slafanu | slafanus |
| vocative | o slafan! | o slafans! |