Definify.com
Definition 2025
sniwan
sniwan
Old English
Verb
snīwan
- to snow
Conjugation
Conjugation of snīwan (weak class 1)
| infinitive | snīwan | tō snīwanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | snīwe | snīwde |
| 2nd-person singular | snīwest | snīwdest |
| 3rd-person singular | snīweþ | snīwde |
| plural | snīwaþ | snīwdon |
| subjunctive | present | past |
| singular | snīwe | snīwde |
| plural | snīwen | snīwden |
| imperative | ||
| singular | snīw | |
| plural | snīwdaþ | |
| participle | present | past |
| snīwende | snīwed | |
Descendants
- English: snew