Definify.com
Definition 2024
trencar
trencar
Catalan
Verb
trencar (first-person singular present trenco, past participle trencat)
- to break
Conjugation
as cantar, except that the c of the radical becomes qu before e or i in the ending
Conjugation of trencar (first conjugation)
| infinitive | trencar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | trencant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | trencat | trencada | |||||
| plural | trencats | trencades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | trenco | trenques | trenca | trenquem | trenqueu | trenquen | |
| imperfect | trencava | trencaves | trencava | trencàvem | trencàveu | trencaven | |
| future | trencaré | trencaràs | trencarà | trencarem | trencareu | trencaran | |
| preterite | trenquí | trencares | trencà | trencàrem | trencàreu | trencaren | |
| conditional | trencaria | trencaries | trencaria | trencaríem | trencaríeu | trencarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | trenqui | trenquis | trenqui | trenquem | trenqueu | trenquin | |
| imperfect | trenqués | trenquessis | trenqués | trenquéssim | trenquéssiu | trenquessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | trenca | trenqui | trenquem | trenqueu | trenquin | ||
Related terms
- a trencajunts adv
- trenc m
- trenca f
- trencaaigües m
- trencable adj
- trencacaps m
- trencaclosques m
- trencacolls m
- trencacorrents m
- trencada f
- trencadella f
- trencadís adj
- trencadissa f
- trencador adj, m
- trencadura f
- trencaglaç m
- trencallums m
- trencament m
- trencanous m
- trencapassa m
- trencat m
References
- Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). ISBN 84-412-2477-3.