Definify.com
Definition 2025
adulterans
adulterans
Latin
Participle
adulterāns m, f, n (genitive adulterantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | adulterāns | adulterantēs | adulterantia | ||
| genitive | adulterantis | adulterantium | |||
| dative | adulterantī | adulterantibus | |||
| accusative | adulterantem | adulterāns | adulterantēs | adulterantia | |
| ablative | adulterante, adulterantī1 | adulterantibus | |||
| vocative | adulterāns | adulterantēs | adulterantia | ||
1When used purely as an adjective.