Definify.com
Definition 2025
approperatus
approperatus
Latin
Participle
approperātus m (feminine approperāta, neuter approperātum); first/second declension
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | approperātus | approperāta | approperātum | approperātī | approperātae | approperāta | |
| genitive | approperātī | approperātae | approperātī | approperātōrum | approperātārum | approperātōrum | |
| dative | approperātō | approperātō | approperātīs | ||||
| accusative | approperātum | approperātam | approperātum | approperātōs | approperātās | approperāta | |
| ablative | approperātō | approperātā | approperātō | approperātīs | |||
| vocative | approperāte | approperāta | approperātum | approperātī | approperātae | approperāta | |