Definify.com
Definition 2025
dealbans
dealbans
Latin
Participle
dealbāns m, f, n (genitive dealbantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dealbāns | dealbantēs | dealbantia | ||
| genitive | dealbantis | dealbantium | |||
| dative | dealbantī | dealbantibus | |||
| accusative | dealbantem | dealbāns | dealbantēs | dealbantia | |
| ablative | dealbante, dealbantī1 | dealbantibus | |||
| vocative | dealbāns | dealbantēs | dealbantia | ||
1When used purely as an adjective.