Definify.com
Definition 2025
despumans
despumans
Latin
Participle
dēspūmāns m, f, n (genitive dēspūmantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dēspūmāns | dēspūmantēs | dēspūmantia | ||
| genitive | dēspūmantis | dēspūmantium | |||
| dative | dēspūmantī | dēspūmantibus | |||
| accusative | dēspūmantem | dēspūmāns | dēspūmantēs | dēspūmantia | |
| ablative | dēspūmante, dēspūmantī1 | dēspūmantibus | |||
| vocative | dēspūmāns | dēspūmantēs | dēspūmantia | ||
1When used purely as an adjective.