Definify.com
Definition 2025
disparens
disparens
Latin
Participle
disparēns m, f, n (genitive disparentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | disparēns | disparentēs | disparentia | ||
| genitive | disparentis | disparentium | |||
| dative | disparentī | disparentibus | |||
| accusative | disparentem | disparēns | disparentēs | disparentia | |
| ablative | disparente, disparentī1 | disparentibus | |||
| vocative | disparēns | disparentēs | disparentia | ||
1When used purely as an adjective.