Definify.com
Definition 2025
dissecandus
dissecandus
Latin
Participle
dissecandus m (feminine dissecanda, neuter dissecandum); first/second declension
- which is to be dissected
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | dissecandus | dissecanda | dissecandum | dissecandī | dissecandae | dissecanda | |
| genitive | dissecandī | dissecandae | dissecandī | dissecandōrum | dissecandārum | dissecandōrum | |
| dative | dissecandō | dissecandō | dissecandīs | ||||
| accusative | dissecandum | dissecandam | dissecandum | dissecandōs | dissecandās | dissecanda | |
| ablative | dissecandō | dissecandā | dissecandō | dissecandīs | |||
| vocative | dissecande | dissecanda | dissecandum | dissecandī | dissecandae | dissecanda | |