Definify.com
Definition 2025
dissecans
dissecans
Latin
Participle
dissecāns m, f, n (genitive dissecantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | dissecāns | dissecantēs | dissecantia | ||
| genitive | dissecantis | dissecantium | |||
| dative | dissecantī | dissecantibus | |||
| accusative | dissecantem | dissecāns | dissecantēs | dissecantia | |
| ablative | dissecante, dissecantī1 | dissecantibus | |||
| vocative | dissecāns | dissecantēs | dissecantia | ||
1When used purely as an adjective.