Definify.com
Definition 2025
exculcans
exculcans
Latin
Participle
exculcāns m, f, n (genitive exculcantis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | exculcāns | exculcantēs | exculcantia | ||
| genitive | exculcantis | exculcantium | |||
| dative | exculcantī | exculcantibus | |||
| accusative | exculcantem | exculcāns | exculcantēs | exculcantia | |
| ablative | exculcante, exculcantī1 | exculcantibus | |||
| vocative | exculcāns | exculcantēs | exculcantia | ||
1When used purely as an adjective.