Definify.com
Definition 2025
indulgendus
indulgendus
Latin
Participle
indulgendus m (feminine indulgenda, neuter indulgendum); first/second declension
- which is to be indulged
 
Inflection
First/second declension.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| nominative | indulgendus | indulgenda | indulgendum | indulgendī | indulgendae | indulgenda | |
| genitive | indulgendī | indulgendae | indulgendī | indulgendōrum | indulgendārum | indulgendōrum | |
| dative | indulgendō | indulgendō | indulgendīs | ||||
| accusative | indulgendum | indulgendam | indulgendum | indulgendōs | indulgendās | indulgenda | |
| ablative | indulgendō | indulgendā | indulgendō | indulgendīs | |||
| vocative | indulgende | indulgenda | indulgendum | indulgendī | indulgendae | indulgenda | |