Definify.com
Definition 2025
promerens
promerens
Latin
Participle
prōmerēns m, f, n (genitive prōmerentis); third declension
Inflection
Third declension.
| Number | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
| nominative | prōmerēns | prōmerentēs | prōmerentia | ||
| genitive | prōmerentis | prōmerentium | |||
| dative | prōmerentī | prōmerentibus | |||
| accusative | prōmerentem | prōmerēns | prōmerentēs | prōmerentia | |
| ablative | prōmerente, prōmerentī1 | prōmerentibus | |||
| vocative | prōmerēns | prōmerentēs | prōmerentia | ||
1When used purely as an adjective.