Definify.com
Definition 2025
wakia
wakia
Old Frisian
Verb
wakia
- to wake
Conjugation
Conjugation of wakia (weak class 2)
infinitive | wakia | |
---|---|---|
indicative | present | past |
1st person singular | wakie | wakade |
2nd person singular | wakast | wakadest |
3rd person singular | wakath | wakade |
plural | wakiath | wakaden |
subjunctive | present | past |
singular | wakie | wakade |
plural | wakie, wakien | wakade, wakaden |
imperative | present | |
singular | waka | |
plural | wakiath | |
participle | present | past |
wakande | ewakad, wakad |
Descendants
- West Frisian: wekje