Definify.com
Definition 2025
ænlæcan
ænlæcan
Old English
Verb
ǣnlǣċan
- Alternative form of ānlǣċan
Conjugation
Conjugation of ǣnlǣċan (weak class 1)
| infinitive | ǣnlǣċan | tō ǣnlǣċanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | ǣnlǣċe | ǣnlǣhte |
| 2nd-person singular | ǣnlǣċest | ǣnlǣhtest |
| 3rd-person singular | ǣnlǣċeþ | ǣnlǣhte |
| plural | ǣnlǣċaþ | ǣnlǣhton |
| subjunctive | present | past |
| singular | ǣnlǣċe | ǣnlǣhte |
| plural | ǣnlǣċen | ǣnlǣhten |
| imperative | ||
| singular | ǣnlǣċ | |
| plural | ǣnlǣċaþ | |
| participle | present | past |
| ǣnlǣċende | ǣnlǣht | |