Definify.com

Definition 2024

expel·lir

expel·lir

Catalan

Verb

expel·lir ‎(first-person singular present expel·leixo, past participle expel·lit)

to exhale, breathe out

Conjugation

Conjugation of expel·lir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			expel·lir
present participle			expel·lint
past participle				masculine		feminine
		singular		expel·lit		expel·lida
		plural		expel·lits		expel·lides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	expel·leixo	expel·leixes	expel·leix	expel·lim	expel·liu	expel·leixen
	imperfect	expel·lia	expel·lies	expel·lia	expel·líem	expel·líeu	expel·lien
	future	expel·liré	expel·liràs	expel·lirà	expel·lirem	expel·lireu	expel·liran
	preterite	expel·lí	expel·lires	expel·lí	expel·lírem	expel·líreu	expel·liren
	conditional	expel·liria	expel·liries	expel·liria	expel·liríem	expel·liríeu	expel·lirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	expel·leixi	expel·leixis	expel·leixi	expel·lim	expel·liu	expel·leixin
	imperfect	expel·lís	expel·lissis	expel·lís	expel·líssim	expel·líssiu	expel·lissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	expel·leix	expel·leixi	expel·lim	expel·liu	expel·leixin

Synonyms

(breathe out): expulsar