Definify.com
Definition 2024
admetre
admetre
See also: admetré
Catalan
Verb
admetre (first-person singular present admeto, past participle admès)
Conjugation
as perdre except for the past participle (admès)
Conjugation of admetre (second conjugation, irregular past participle)
| infinitive | admetre | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | admetent | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | admès | — | |||||
| plural | — | — | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | admeto | admets | admet | admetem | admeteu | admeten | |
| imperfect | admetia | admeties | admetia | admetíem | admetíeu | admetien | |
| future | admetré | admetràs | admetrà | admetrem | admetreu | admetran | |
| preterite | admetí | admeteres | admeté | admetérem | admetéreu | admeteren | |
| conditional | admetria | admetries | admetria | admetríem | admetríeu | admetrien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | admeti | admetis | admeti | admetem | admeteu | admetin | |
| imperfect | admetés | admetessis | admetés | admetéssim | admetéssiu | admetessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | admet | admeti | admetem | admeteu | admetin | ||
Related terms
- admissibilitat f
- admissible adj
- admissió f
References
- Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). ISBN 84-412-2477-3.