Definify.com
Definition 2025
arrencar
arrencar
Catalan
Verb
arrencar (first-person singular present arrenco, past participle arrencat)
- to rip, to rip off, to pull off, to pull out, to yank
 - to take off, to set off, to start
 - to start up
 - (computing) to boot
 - to stem from
 
Conjugation
Conjugation of arrencar (first conjugation)
| infinitive | arrencar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | arrencant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | arrencat | arrencada | |||||
| plural | arrencats | arrencades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu |  ell/ella vostè  | 
 nosaltres nós  | 
 vosaltres vós  | 
 ells/elles vostès  | 
|
| present | arrenco | arrenques | arrenca | arrenquem | arrenqueu | arrenquen | |
| imperfect | arrencava | arrencaves | arrencava | arrencàvem | arrencàveu | arrencaven | |
| future | arrencaré | arrencaràs | arrencarà | arrencarem | arrencareu | arrencaran | |
| preterite | arrenquí | arrencares | arrencà | arrencàrem | arrencàreu | arrencaren | |
| conditional | arrencaria | arrencaries | arrencaria | arrencaríem | arrencaríeu | arrencarien | |
| subjunctive | jo | tu |  ell/ella vostè  | 
 nosaltres nós  | 
 vosaltres vós  | 
 ells/elles vostès  | 
|
| present | arrenqui | arrenquis | arrenqui | arrenquem | arrenqueu | arrenquin | |
| imperfect | arrenqués | arrenquessis | arrenqués | arrenquéssim | arrenquéssiu | arrenquessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres |  vosaltres vós  | 
vostès | |
| — | arrenca | arrenqui | arrenquem | arrenqueu | arrenquin | ||
Derived terms
- arrencada
 - arrencadissa
 - arrencador
 - arrencament
 - arrencapins
 - arrencaqueixals
 - arrencat
 - rearrencar