Definify.com
Definition 2024
concloure
concloure
See also: conclouré
Catalan
Verb
concloure (first-person singular present concloc, past participle conclòs)
- to conclude
Conjugation
Conjugation of concloure (second conjugation with velar infix, irregular past participle)
infinitive | concloure | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | concloent | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | conclòs | — | |||||
plural | — | — | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | concloc | conclous | conclou | concloem | concloeu | conclouen | |
imperfect | concloïa | concloïes | concloïa | concloíem | concloíeu | concloïen | |
future | conclouré | conclouràs | conclourà | conclourem | concloureu | conclouran | |
preterite | concloguí | conclogueres | conclogué | concloguérem | concloguéreu | conclogueren | |
conditional | conclouria | conclouries | conclouria | conclouríem | conclouríeu | conclourien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | conclogui | concloguis | conclogui | concloguem | conclogueu | concloguin | |
imperfect | conclogués | concloguessis | conclogués | concloguéssim | concloguéssiu | concloguessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | conclou | conclogui | concloguem | concloeu | concloguin |