Definify.com
Definition 2024
encreuar
encreuar
Catalan
Verb
encreuar (first-person singular present encreuo, past participle encreuat)
Conjugation
Conjugation of encreuar (first conjugation)
infinitive | encreuar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | encreuant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | encreuat | encreuada | |||||
plural | encreuats | encreuades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | encreuo | encreues | encreua | encreuem | encreueu | encreuen | |
imperfect | encreuava | encreuaves | encreuava | encreuàvem | encreuàveu | encreuaven | |
future | encreuaré | encreuaràs | encreuarà | encreuarem | encreuareu | encreuaran | |
preterite | encreuí | encreuares | encreuà | encreuàrem | encreuàreu | encreuaren | |
conditional | encreuaria | encreuaries | encreuaria | encreuaríem | encreuaríeu | encreuarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
present | encreui | encreuis | encreui | encreuem | encreueu | encreuin | |
imperfect | encreués | encreuessis | encreués | encreuéssim | encreuéssiu | encreuessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | encreua | encreui | encreuem | encreueu | encreuin |