Definify.com
Definition 2025
laþian
laþian
Old English
Verb
lāþian
- to loathe
Conjugation
Conjugation of lāþian (weak class 2)
| infinitive | lāþian | tō lāþianne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | lāþie lāþiġe |
lāþode |
| 2nd-person singular | lāþast | lāþodest |
| 3rd-person singular | lāþaþ | lāþode |
| plural | lāþiaþ lāþiġaþ |
lāþodon |
| subjunctive | present | past |
| singular | lāþie lāþiġe |
lāþode |
| plural | lāþien lāþiġen |
lāþoden |
| imperative | ||
| singular | lāþa | |
| plural | lāþiaþ lāþiġaþ |
|
| participle | present | past |
| lāþiende lāþiġende |
(ġe)lāþod | |
Etymology 2
From Proto-Germanic *laþōną (“to call”).
Verb
laþian
Conjugation
Conjugation of laþian (weak class 2)
| infinitive | laþian | tō laþianne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | laþie laþiġe |
laþode |
| 2nd-person singular | laþast | laþodest |
| 3rd-person singular | laþaþ | laþode |
| plural | laþiaþ laþiġaþ |
laþodon |
| subjunctive | present | past |
| singular | laþie laþiġe |
laþode |
| plural | laþien laþiġen |
laþoden |
| imperative | ||
| singular | laþa | |
| plural | laþiaþ laþiġaþ |
|
| participle | present | past |
| laþiende laþiġende |
(ġe)laþod | |