Definify.com
Definition 2024
pruir
pruir
Catalan
Verb
pruir (first-person singular present pruo, past participle pruït)
- to hunger
Conjugation
Conjugation of pruir (third conjugation without -eix- infix)
| infinitive | pruir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | pruint | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | pruït | pruïda | |||||
| plural | pruïts | pruïdes | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | pruo | pruus | pruu | pruïm | pruïu | pruen | |
| imperfect | pruïa | pruïes | pruïa | pruíem | pruíeu | pruïen | |
| future | pruiré | pruiràs | pruirà | pruirem | pruireu | pruiran | |
| preterite | pruí | pruïres | pruí | pruírem | pruíreu | pruïren | |
| conditional | pruiria | pruiries | pruiria | pruiríem | pruiríeu | pruirien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès |
|
| present | pruï | pruïs | pruï | pruïm | pruïu | pruïn | |
| imperfect | pruís | pruïssis | pruís | pruíssim | pruíssiu | pruïssin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | pruu | pruï | pruïm | pruïu | pruïn | ||
Related terms
- pruent adj
- pruïja f
References
- Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). ISBN 84-412-2477-3.
Portuguese
Verb
pruir (first-person singular present indicative pruo, past participle pruído)
- Alternative form of prurir
Conjugation
Conjugation of the Portuguese -ir verb pruir