Definify.com
Definition 2025
sceadan
sceadan
Old English
Verb
sċēadan
- to separate
 - to shed
 
Conjugation
Conjugation of sceadan (strong class 7)
| infinitive | sceadan | tō sceadanne | 
|---|---|---|
| indicative | present | past | 
| 1st-person singular | sceade | scēod | 
| 2nd-person singular | scietst | scēode | 
| 3rd-person singular | sciet | scēod | 
| plural | sceadaþ | scēodon | 
| subjunctive | present | past | 
| singular | sceade | scēode | 
| plural | sceaden | scēoden | 
| imperative | ||
| singular | scead | |
| plural | sceadaþ | |
| participle | present | past | 
| sceadende | sceaden | |