Definify.com
Definition 2025
hælan
hælan
Old English
Verb
hǣlan
- to heal
Conjugation
Conjugation of hǣlan (weak class 1)
| infinitive | hǣlan | tō hǣlanne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | hǣle | hǣlde |
| 2nd-person singular | hǣlest | hǣldest |
| 3rd-person singular | hǣleþ | hǣlde |
| plural | hǣlaþ | hǣldon |
| subjunctive | present | past |
| singular | hǣle | hǣlde |
| plural | hǣlen | hǣlden |
| imperative | ||
| singular | hǣl | |
| plural | hǣlaþ | |
| participle | present | past |
| hǣlende | (ġe)hǣled | |