Definify.com
Definition 2025
hælan
hælan
Old English
Verb
hǣlan
- to heal
Conjugation
Conjugation of hǣlan (weak class 1)
infinitive | hǣlan | tō hǣlanne |
---|---|---|
indicative | present | past |
1st-person singular | hǣle | hǣlde |
2nd-person singular | hǣlest | hǣldest |
3rd-person singular | hǣleþ | hǣlde |
plural | hǣlaþ | hǣldon |
subjunctive | present | past |
singular | hǣle | hǣlde |
plural | hǣlen | hǣlden |
imperative | ||
singular | hǣl | |
plural | hǣlaþ | |
participle | present | past |
hǣlende | (ġe)hǣled |